Vam sortir de Terrassa, direcció França, dinant pel camí en una àrea de servei ja ens encaminàvem cap al Nord.
Vam dormir en un càmping de Liechestein, despres de muntar la tenda, ens vam preparar un puré de patates amb llom i a dormir, que a l’endemà arribàrem a Dinamarca.

Un cop arribats al nord d’Alemanya, ja agafàvem el primer Ferri, de Puttgarden a Rodby. Vam pujar.hi amb el cotxe i vam atravessar cap a la península danesa. Tot seguit vam anar a un càmping on vam dormir a la primera “hitta”, de fusta amb porxo i la cuineta dins. Vam estar molt bé. Tot seguit, a dormir ja que a l’endemà Copenhague ens esperava.

A Copenhague vam passejar pels seus carrers principals, pel museu dels rècords guiness, el seu magnífic port. Caminant per allà és indispensable fer-se la foto a l’espanyolada, “sirenita”. A la tarda vam tornar cap al càmping, una dutxeta i un bon sopar. A l’endemà teníem que estar encarrilats cap al Nord.

Ens vam aixecar ven d’hora, vam esmorzar i vam agafar el nostre segon ferri. Helsingor – Helsingborg, ja érem a Suècia. Vam continuar fins a arribar a Oslo, a finals de tarda, vam buscar un càmping, i ens vam allotjar a la nostra segona “hitta”, on ens vam preparar uns espaguettis.

A l’endemà vam voltar per Oslo, on té edificis molt moderns, un port immens i una netedat que sembla la ciutat del Mr Proper. Passejant per Oslo, vam veure fonts, el Palau Reial i sobretot indispensablement per sobre de tot, el parc Vigeland, un parc ple d’estàtues humanes d’un realisme inexplicable, (més info a recomanacions). També vam anar al museu marítim d’Oslo, on podeu veure un vaixell balener, i feia tant bo que la gent es banyava a les platges artificials d’Oslo!!!

Bé, vam continuar la nostra ruta, i de camí cap a Geilo, ens vam aturar a una de les seves esglésies, de fusta, amb el cementiri a fora. Recorden un vaixell víking a l’inrevés.

Continuant la ruta de Geilo a Voss, ja comencem a veure terres més fredes amb neu i gel, magnífics llacs i extensions inhòspites. Tot seguit, el tercer ferri, cap a Voss ens esperava, arribant així a la capital turística noruega per exeléncia, Bergen, amb el seu port i el seu barri de fusta, declarat patrimoni de la Unesco. Tornant a Voss hi vam fer nit, amb unes vistes impressionants, a cascades i llacs, muntanyes i glaceres.

A l’endemà un altre ferri, més turístic, que anava de Gudvangen a Kaupanger, atravessant immens Sognefiord, que transmetia una tranquil•litat absoluta, tot hi que aquest dia ens esperava una gran sorpresa.
Tot seguit, havent dinat, vam agafar dos ferris secundaris, ens van dur a un altre mon; Balestrand. Balestrand, un poble de conte de fades... (més info a recomanacions). Allà vam passar nit i ens vam menjar el millor salmó que et puguis imaginar.

El dia següent, ja anàvem a veure la primera glacera, el Jostedalsbreen. La llengua que vam poder veure, Suppehellebreen, va ser molt curiósa. Per un camí de cabres direcció a la llengua, ens vam creuar amb una furgo rollo Scooby Doo... matrícula espanyola, ens vam saludar, comentant la immensitat d’aquest país nòrdic, i vam continuar cap a la llengua. Després de caminar una estona, i al arribar-hi s’en va desprendre un tros, amb el seu corresponent soroll. Després d’un parell de fotos, vam tornar al cotxe, per sorpresa nostre algú havia deixat una ampolla de vidre al capó... això era molt estrany en un país tant civilitzat com aquell!! Al apropar-nos, vam poder apreciar, per sorpresa nostra... un Vichy Catalán!!!!! Juntament amb una nota d’aquelles noies catalanes que havíem saludat anteriorment... per sentir nos com a casa, ja que elles duien alguns mesos sense trepitjar la nostra terra.

Continuant el nostre camí pujant a glaceres, vam arribar al Boyabreen, una glacera espectacular, el millor de tot, era la soledat davant la immensitat d’aquestes glaceres, et trobaves amb la natura, sol, sense ningú més... et senties com una insignificant formiga davant de tanta majestuositat.
Seguidament, el glaciar més turístic.. Briksdal, es aquest que surt a tots el fulletons de les agencies, amb el pont i el cavallet... però vaja com que vam anar a ultima hora del dia, no hi havia quasi be ningú, això si, s’ha de fer una excursió d’una hora i mitja prèviament. Després de les fotos, vam seguir la ruta, buscant una “hitta” i dormir.

A l’endemà, agafant el mapa i intuint la espectacularitat de la glacera, ens vam endinsar fent una caminata cap al cor de la glacera. Caminant per boscos, plovent, atravessant rius i sentint el silenci trencat per el moviment de la glacera, vam arribar a Kjendalsbreen, en una paraula, espectacular, (més info a recomanacions).
Després de veure aquesta glacera, vam anar cap a Älesund, anant a dormir a un càmping, que en comptes de ser una “hitta” allò semblava un apartament de la Cerdanya... a l’endemà vàrem visitar aquest poble, amb el seu encant i vam comprar un litre de camaró al pescadors, vaja, el nostre dinar ;)

Vam seguir la nostra ruta cap a la Trollstinger, la mítica carretera dels trolls. Una enrevessada carretera estreta ascendent, on es diu que les formes de les pedres son trolls petrificats. A dalt de tot trobes la vall als teus peus. Continuant, arribarem a Geiranger, un poble situat a l’inici del Fiord, on vam fer nit a una “hitta” a costat de cavalls típics de la zona.

A l’endemà, vam veure diverses esglésies de fusta anant cap a Lom, arribant a una carretera que atravessa simultàniament dues glaceres, molt recomanable per la seva espectacular vista. Nigardsbreen / Bergsetbreen, aquí va començar a ploure i a fer fred, però res ens va parar i enmig de cabres, atravessant rius i sols enmig del bosc, vam arribar a veure les llengües.
Seguint la nostra ruta vam arribar a Fläm i vam fer el trajecte amb el tren turístic, gens recomanable, però bé, vosaltres decidiu...

Continuant per aquestes carreteres inhòspites, vam arribar a Gol i vam baixar cap a Flä, on vam fer nit, encarrilant el camí de baixada cap a Terrassa.

Quinze dies espectaculars, plens d’aventures i de llocs fantàstics, un viatge inoblidable.